Amb els mapes, a més de ciència, es fa política. El 1939 els catalans algueresos, i altres pobles d'Itàlia, foren eliminats d'un mapa etnogràfic de tot Europa elaborat a Milà pel Touring Club Italiano. Les minories en qüestió hi havien figurat des de 1927, però finalment els mussolinians van imposar sobre aquella obra els postulats feixistes més extrems. Aquest llibre, bastit sobre mapes «de pobles i llengües» dels segles XIX i XX, es deté en la confluència de les disciplines cartogràfica, etnològica i lingüística, les conviccions ideològiques i l'exercici del poder polític. L'obra, que ha estat mereixedora del Premi Joan Coromines 2013 d'investigació filològica, històrica o cultural, patrocinat per la Societat Coral «El Micalet», reflexiona sobre les visions exògenes d'unes identitats socioterritorials que continuen concitant estudis i pulsions.