El Nocturn en Sol bemoll major (1926) fou iniciat probablement com un treball acadèmic entorn de la forma del lied ternari, l'obra assolirà finalment grans dimensions i el 1927 obtindrà el Premi Concepció Rabell i Cibils, atorgat per l'Orfeó Català. Anys més tard, en faria una revisió a fons (versió que presentem en aquesta integral) depurant-ne l'escriptura pianística però conservant-ne els elements melòdics i harmònics principals. La primera secció de l'obra, de perfums postromàntics, es basa en una melodia de caràcter marcadament vocal i de gran lirisme que es desplega sobre una harmonia rica en modulacions i un entramat contrapuntístic molt elaborat. La part central està escrita en una de les formes predilectes del compositor: el tema i variacions. Sobre un nou tema d'aires gregorians, s'enllacen cinc variacions molt contrastants, de gran virtuosisme, que mostren les capacitats portentoses de l'autor. Una recapitulació de la primera secció i una coda posen punt final a una obra primerenca en la qual ja trobem tots els atributs de les grans obres pianístiques futures: vena melòdica molt inspirada, riquesa harmònica i densitat contrapuntística. El Nocturn en Sol bemoll major (1926) fué iniciado probablemente como un trabajo académico en torno a la forma del lied ternario, la obra alcanzará finalmente grandes dimensiones y en 1927 obtendrá el Premio Concepció Rabell i Cibils, otorgado por el Orfeó Català. Años más tarde, haría una revisión a fondo del mismo (versión que presentamos en esta integral) depurando su escritura pianística pero conservando sus principales elementos melódicos y armónicos. La primera sección de la obra, de perfumes postrománticos, se basa en una melodía de carácter marcadamente vocal y de gran lirismo que se despliega sobre una armonía rica en modulaciones y un entramado contrapuntístico muy elaborado. La parte central está escrita en una de las formas predilectas del compositor: el tema y variaciones. Sobre un nuevo tema de aires gregorianos, se enlazan cinco variaciones muy contrastantes, de gran virtuosismo, que muestran las portentosas capacidades del autor. Una recapitulación de la primera sección y una coda ponen punto final a una obra temprana en la que ya encontramos todos los atributos de las grandes obras pianísticas futuras: vena melódica muy inspirada, riqueza armónica y densidad contrapuntística. The Nocturne in G flat major (1926) was probably begun as an academic work in ternary form, the work finally became much longer and won the Concepció Rabell i Cibils Prize in 1927, awarded by the Orfeó Català. Years later, Civil thoroughly revised it (leaving the version included in these complete works); he refined the pianistic writing but retained its main melodic and harmonic features. The first section of the work, with a post-romantic feel to it, is based on a melody of markedly vocal character and great lyricism that unfolds over a harmony rich in modulations and a very elaborate contrapuntal framework. The composer used one of his favourite forms for the central part: the theme and variations. Over a new theme with a Gregorian flavour, five very contrasting variations are interlaced with great virtuosity, illustrating the author's impressive talent. A recap of the first section and a coda conclude an early work that already displayed all the attributes of the great piano works he wrote later: a highly inspired melodic vein, harmonic richness and counterpoint density.